Què passa doncs amb aquestes custòdies en ple Estat d’Alarma? Es poden fer els intercanvis dels nens amb els progenitors? Fa falta fer una suspensió de les visites?
El passat 14 de març es va declarà l’Estat d’Alarma a tot Espanya per poder gestionar la crisis sanitària generada per la COVID-19.
La resposta és molt complexa perquè no s’ha previst legalment res i ens hem trobat amb una disparitat d’acords de juntes de jutjats i decisions que en una població són d’una manera, i te’n vas a un altra població, i la resposta és totalment diferent. Conseqüència: inseguretat jurídica, problemes per les famílies i per tant, ara més que mai ha de regir la via del diàleg, els acords i el sentit comú.
A una gran majoria de ciutats d’Espanya es manté la vigència i compliment de les custòdies compartides, i per tant, s’han de complir les sentències i els intercanvis (Evidentment amb les excepcions que hi hagi algun progenitor amb símptomes o que tingui la COVID-19 on haurà d’aplicar-se l’interès major de protecció dels fills).
Donat que no hi ha una norma d’àmbit nacional que reguli aquesta situació:
- Primer de tot si no es pogués complir amb la sentència: diàleg
- Si no s’arriba a cap consens parlar amb els seus advocats – mediadors que ajudaran a arribar a un consens
- Consultar quins són els acords dels diferents Jutjats de cada ciutat. Mª Dolores Azaustre, ex-vicepresidenta de l’AEAFA, ha fet un recopilatori molt exhaustiu dels acords dels Jutjats de diferents poblacions i l’ SCAF ho ha fet per Catalunya i Les Illes Balears.
- I sobretot, si els fills han quedat amb un dels progenitors, permetre el contacte amb totes les tecnologies que hi han a l’abast.
